La tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) és un animal de mida entre mitjana i gran (20-60 centímetres), amb una taca vermella, taronja o groga destacada a cada costat del cap. Originàriament es distribueix pels Estats Units (des del sud-est de Virgínia fins al nord de Florida, i cap a l'oest fins a Kansas, Oklahoma i Nou Mèxic), l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud fins al Brasil. Introduïda a causa del comerç d'animals exòtics, en els darrers anys se n'han comercialitzat a Catalunya unes 250.000 cries l'any. Entre el 1989 i el 1997 hi va haver una exportació des dels Estats Units de més de 52 milions exemplars, la major part cap a Europa.
L'any 1997 es va prohibir la importació de tortuga de Florida a la Unió Europea. Malgrat això, la tinença, cria i comercialització dins la Unió Europea continua sent legal. Abans de la prohibició de la importació, a Catalunya n'arribaven prop de 250.000 exemplars anualment. Atès que es va prohibir la importació de Trachemys scripta elegans, s'estan important altres espècies de tortuga, igualment perjudicials per als ecosistemes aquàtics:Chrysemys picta, Trachemys decussata, Pseudemys nelsoni, Pseudemys concinna, Pseudemys floridana, Graptemys pseudogeographica, Graptemys ouachitensis, Chelydra serpentina, Macroclemys temmicki, Apalone ferox, Apalone spinifera, Apalone mutica i Pelodiscus sinensis.
Molta gent allibera aquestes tortugues a la natura quan creixen i deixen de ser atractives com a mascotes. Sens dubte, és l'espècie d'herpetofauna introduïda a Espanya recentment que ha aconseguit una distribució més àmplia i ràpida, i es pot catalogar com a espècie invasora. A Catalunya s'ha observat en tot tipus de punts d'aigua, tant naturals com artificials: estanys, canals, rius i maresmes, incloses les aigües de baixa qualitat. Se n'ha comprovat la reproducció en condicions naturals des del 1992, però hi ha indicis que anys abans ja es reproduïa. També se n'ha documentat la reproducció al delta del Llobregat, el Delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà. S'observen exemplars de tortuga de Florida juntament amb Mauremys leprosa (tortuga de rierol) i Emys orbicularis (tortuga d'estany) a moltes localitats, i fins i tot comparteixen els mateixos llocs d'assolellament. També ingereixen matèria animal de manera constant i fins i tot depreden amfibis autòctons, i és possible que hi hagi competència pels refugis, llocs d'assolellament, etc.
Amenaces
- Depredació d'invertebrats (crustacis, artròpodes, gasteròpodes i cucs), peixos, amfibis i les seves larves (52% en els joves).
- Alimentació sobre vegetació aquàtica (sèssil i flotant), 89% en els adults.
- Competència espacial i tròfica amb la tortuga d'estany (situació crítica) i la tortuga de rierol.
- Transmissió de malalties a aquestes dues espècies autòctones d'emídids.