El cranc roig americà (Procambarus clarkii) és una espècie originària d'Estats Units i Mèxic, introduïda a l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud, Europa i l'Àsia. Va ser introduïda a l'Estat espanyol a començaments de 1950 i va experimentar una dispersió molt ràpida. Actualment n'existeixen poblacions denses a Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Llevant i les conques de l'Ebre i del Duero. Posteriorment es va introduir el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) des de Califòrnia. Més recentment, el 2010, s'ha detectat la presència d'una nova espècie invasora de cranc, el cranc americà ratllat (Orconectes limosus) a la conca del riu Muga, molt a prop de l'embassament de Boadella.
Es duen a terme censos de control amb la finalitat de mantenir sota control i, si es pot, eliminar les poblacions de les dues espècies al·lòctones de cranc presents actualment a Catalunya: el cranc roig americà i el cranc senyal.
Per optimitzar recursos, aquests controls es duen a terme a les zones de contacte amb el cranc de riu autòcton, principalment el riu Algars (Horta de Sant Joan, Terra Alta) i la riera de Merlès. Pel que fa al riu Algars, hi ha dues àrees de control: una situada al paratge anomenat Pont de Lledó i l'altra al Molí de Lledó. Paral·lelament s'han realitzat treballs de col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant i l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa per controlar les poblacions de cranc roig americà de les comarques del Priorat i la Garrotxa. També s'han dut a terme controls al riu Orlina (Espolla, Alt Empordà).
L'any 2005 el cranc senyal només era present a la conca del riu Segre, concretament a l'embassament d'Oliana. Durant el 2006 es va tenir coneixement de dues noves poblacions d'aquesta espècie a Catalunya: una a la Ribera Salada i una altra a la riera de Merlès, ambdues a la conca del Llobregat. Actualment també es troba a la conca del riu Ter.
Amenaces
- Desplaçament del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes).
- Depredació del cranc de riu autòcton per part del cranc senyal.
- Depredació de peixos, amfibis, macroinvertebrats i comunitats de plantes.
- Introducció dels fongs Aphanomyces astaci i Aphanomyces leptodactylus, responsables de l'afanomicosi. Mortaldat del cranc autòcton.
- Propagació d'espores: aigua, peixos, fang, botes i equips de pesca.