Departament de Tecnologia





96 224 90 56
  • Inici
  • Tecnologia ESO
    • 1r ESO TEC
    • 2n ESO TEC
    • 3r ESO TEC
    • 4t ESO TEC
  • Tecnologia_Enginyeria
  • CTMA
  • Recursos Didàctics
    • MECANISMES
    • CIRCUITS
    • MEDI AMBIENT
    • CIBER-CONVIVENCIA
  • Blog
  • WEB Sivera Font
  • THE BEST DESK

Hacia un mundo sin pájaros

19/9/2019

3 Comments

 

En Europa y Norteamérica han desaparecido hasta la mitad de las aves más comunes en las últimas décadas

Picture
https://elpais.com/elpais/2019/09/19/ciencia/1568880361_926367.html
Los últimos datos del desastre los acaba de publicar la revista
Science. Un estudio con datos de los últimos 50 años sobre la abundancia de 529 especies de aves que sobrevuelan los cielos de Norteamérica (Canadá y EE UU) muestra que hoy hay cerca de 3.000 millones de pájaros menos que en 1970.

El avance de la agricultura está reduciendo la disponibilidad de insectos y, con ellos, el alimento de muchas especies de aves.

No hay una única causa de la desaparición masiva de los pájaros. Los autores del estudio de Norteamérica apuntan al deterioro del hábitat, la presión directa humana o el avance de la agricultura y, en especial, su intensificación. Un reciente estudio español relacionaba la desaparición de prácticas agrícolas tradicionales como el barbecho con el descenso de las poblaciones de aves de pastizal. También la sofisticación de los insecticidas está dejando sin alimento a las especies insectívoras. Otras causas apuntadas podrían ser la deforestación en las zonas tropicales o el trastorno provocado por el cambio climático, en especial entre las aves que anidan más al norte.
Se produce la paradoja, al menos en Europa y Norteamérica, de que mientras las aves más comunes desaparecen por millones, las tradicionalmente más amenazadas se están recuperando. Los esfuerzos conservacionistas y la regulación cinegética explicarían esta recuperación que también se está observando en diversas especies icónicas de los cielos europeos.



Picture
3 Comments
Silvia
8/10/2019 04:29:45 am

Aquest fenomen és completament cert i perillós, ja que els científics que han mesurat amb radar les migracions primaverals de les aus van trobar una disminució del 14 % en l'última dècada. A més, els pardals que habiten en els pastius i la població dels quals en l'últim mig segle mostra una reducció del 53 %, equivalent a més de 720 milions.
Nombrosos autors afirmen que les aus són indicadors de salut ambiental i l'absència d'aquestes adverteix de l'efecte abusiu de l'home.
Informació extreta de www.heraldo.es

Reply
Estela
8/10/2019 04:46:18 am

Respecte a aquesta notícia, des del meu punt de vista considere que la societat no estem tenint cura dels éssers vius i la nostra natura, i això és un greu problema.

És clar que, en general, no posem en perill a propòsit les espècies, sinó que sols observem allò que ens beneficia o afavoreix el nostre benestar com a raça humana (com en aquest cas, l'excés d'insecticides per a tenir major producció agrícola), i no busquem un benestar general per a tots els éssers vius.

Pense que deuríem ser més conscients de que hem de superposar el manteniment de les nostres espècies abans que els avanços, com els nomenats en la notícia, que només són beneficiosos per als humans i a ells els perjudiquen. És molt necessari que siguem conscients del que realment és més important, els éssers vius!

Reply
Estela
22/10/2019 04:33:46 am

Respecte a aquesta notícia, des del meu punt de vista considere que la societat no estem tenint cura dels éssers vius i la nostra natura, i això és un greu problema.

És clar que, en general, no posem en perill a propòsit les espècies, sinó que sols observem allò que ens beneficia o afavoreix el nostre benestar com a raça humana (com en aquest cas, l'excés d'insecticides per a tenir major producció agrícola), i no busquem un benestar general per a tots els éssers vius. Aquest tipus de conflicte amb la natura podríem afrontar-lo mitjançant el desenvolupament sostenible.

Es tracta d’un model de creixement que sorgí a partir de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient Humà (Estocolm, 1972), en el qual es fan compatibles el creixement econòmic (desenvolupament de la indústria, la ramaderia…), les millores socials (millora de la salut, erradicació de la pobresa…) i la conservació del medi ambient (preservació biodiversitat, de l’aigua, del sòl…). Bàsicament, el desenvolupament sostenible pretén satisfer les necessitats de les generacions actuals, sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seues necessitats.

Cal destacar que existeixen altres tipus de models de creixement: el conservacionisme, que afavoreix el medi ambient parant les activitats que posen en risc el medi ambient, i l’explotació incontrolada, que afavoreix el creixement econòmic amb la idea que, quan els recursos s’esgoten, els avanços tecnològics permetran trobar noves formes d’explotar els recursos. No obstant això, cap d’aquests és tan afavoridor per a ambdós com n’és el desenvolupament sostenible.

En conclusió, pense que aplicar aquest tipus de model de creixement seria la millor opció per a erradicar aquest greu problema; així, podríem seguir desenvolupant l’agricultura sense que afectara a les espècies animals. És molt necessari que siguem conscients de la importància de mantindre les nostres espècies per poder avançar vertaderament com a societat.

Reply



Leave a Reply.

    Autor

    Olga Aracil

    Arxius

    September 2019
    August 2019
    July 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2018
    March 2017
    December 2015
    October 2015
    July 2015
    May 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014

    Categories

    All
    Accidents Mediambientals
    Alimentació
    Biodiversitat
    Contaminació
    Espècies Invasores
    Espècies Invasores
    Medi Ambient
    Residus
    Riscos Climàtics
    Riscos Geològics

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.